Hi ha dies que no es recorden per allò que ha passat, sinó per aquell petit gest que ha fet sentir una persona estimada. Hi ha qui espera l’activitat musical de cada setmana, la missa dels dijous, la visita de la família alguna tarda o l’entrada al torn d’un treballador a qui té estima. Poden semblar moments petits, però sovint són precisament els que fan que una persona se senti tranquil·la, segura i acompanyada.
Cuidar és saber com aixecar una persona del llit, com dutxar-la o com donar-li menjar quan no pot fer-ho sola. Cuidar és saber administrar una insulina, canviar un bolquer o mobilitzar una persona de la manera adequada per no fer-li mal.
Però no podem oblidar que cuidar també és recordar com li agrada que li posin els mitjons, quins són els seus vestits preferits, de quina manera li agrada anar pentinada, quina música vol escoltar, de quin equip de futbol és aficionat o de quin gust és el seu iogurt preferit.
Aquests detalls formen part del dia a dia de moltes persones. Són els que poden fer que el dia d’un resident sigui millor, més tranquil i més humà. No són aspectes accessoris, sinó una part essencial de la cura.
A la Fundació Redós entenem la cura com una manera d’acompanyar les persones en el seu procés d’envelliment des del respecte, la dignitat i el reconeixement de la seva història de vida. Per això procurem conèixer no només les seves necessitats, sinó també les seves preferències, els seus costums i tot allò que les fa sentir com a casa. Aquesta és la base d’una atenció veritablement centrada en la persona.
Cada persona arriba al centre amb una història, uns costums, unes relacions socials i familiars i una manera pròpia d’entendre el món i de viure. Conèixer tot això ens permet oferir una atenció més propera i centrada en allò que necessita cadascú, perquè no tothom necessita el mateix per sentir-se bé.
Algunes persones gaudeixen passejant pel jardí; d’altres, relacionant-se amb altres residents. N’hi ha que prefereixen observar tranquil·lament el que passa al seu voltant, mantenir una conversa amb algú, escoltar música o, simplement, gaudir d’una estona de calma.
Conèixer una persona no és només saber quines necessitats té. També és saber què li agrada, què li preocupa i què la fa feliç.
Les famílies també tenen un paper essencial en aquesta manera de cuidar. Són elles les que coneixen les històries, els costums i els petits detalls que han acompanyat la persona al llarg de la vida: aquella cançó que sempre li ha agradat, el nom amb què prefereix que l’anomenin o la manera com ha celebrat sempre les dates importants. Quan comparteixen tot això amb nosaltres, ens ajuden a veure la persona més enllà de les seves necessitats i a conèixer allò que és més important: qui és.
Quan parlem de cura, no són les grans actuacions, els procediments o els protocols els que deixen una empremta més profunda. Sovint, allò que més recorden les persones és qui les ha escoltat, qui les ha fet riure, qui els ha dedicat una estona sense presses o qui ha estat al seu costat quan ho han necessitat.
Cuidar és ajudar, és atendre, és donar resposta a les necessitats i també és garantir drets. Però cuidar també és saludar pel nom, escoltar la mateixa història per enèsima vegada, compartir un somriure, respectar un silenci, saber deixar espai o aturar-se uns instants per preguntar amb sinceritat: “Com estàs?”.
Perquè cuidar no consisteix únicament a fer coses per una persona. També consisteix a ser-hi, a conèixer-la i a fer-li sentir que continua sent ella mateixa.
Potser no hi ha un gest de cura més gran que conèixer prou una persona per saber exactament com pren el cafè al matí
Elisabeth Racionero Gassull
Directora Assistencial de la Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere
