Les famílies no deixen de cuidar: transformen la seva manera d’acompanyar en una nova etapa de vida.
Meritxell Vinuesa López
Adjunta de Direcció de la Fundació Redós
Prendre la decisió que una persona estimada visqui en una residència és, probablement, una de les més difícils que pot afrontar una família. És una decisió que sovint arriba després de mesos o anys dedicats a les cures, de nits sense descansar, de preocupacions constants i de la sensació de voler arribar a tot.
És normal que apareguin emocions com la tristesa, el dubte o la culpa. Formen part de l’estima que sentim per aquella persona. Però també és important recordar que cuidar no sempre significa fer-ho tot sols. De vegades, cuidar és saber buscar l’entorn on el nostre familiar rebrà l’atenció que necessita, amb professionals, seguretat i afecte.
Sovint, una de les preguntes més difícils que es fan les famílies és: «Ha arribat el moment?». No hi ha una resposta única, però hi ha alguns senyals que poden indicar que les necessitats de la persona gran han superat allò que es pot oferir des de casa. Les caigudes freqüents, la necessitat de supervisió continuada, la dificultat per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, el deteriorament cognitiu o l’esgotament físic i emocional dels familiars cuidadors són situacions que convé valorar amb serenitat. Demanar assessorament als professionals i compartir la decisió amb la resta de la família pot ajudar a afrontar aquest procés amb més tranquil·litat i confiança.
L’ingrés en una residència no representa un final, sinó l’inici d’una nova etapa. Una etapa en què la persona continua sent protagonista de la seva vida, envoltada de persones, d’activitats i d’un equip que vetlla pel seu benestar.
Entrar a viure al Redós és també passar a formar part d’una comunitat. Una comunitat de veïns on es comparteixen converses, àpats, activitats, passejades, celebracions i petites estones del dia a dia que donen sentit a la vida. Perquè una residència és, abans que res, la nova llar de les persones que hi viuen.
Moltes persones grans descobreixen també una nova manera de viure. Després d’un període de solitud o de dependència a casa, retroben la companyia, estableixen noves amistats, participen en activitats i recuperen rutines que aporten seguretat i benestar. Sentir-se acompanyades, escoltades i actives contribueix a mantenir una bona qualitat de vida.
És en aquest nou camí que es creen nous vincles, noves amistats i noves rutines, sense perdre la connexió amb la família, que continua sent una part imprescindible de la vida de la persona. El nostre objectiu és que cada resident pugui sentir-se acollit, respectat i lliure per continuar decidint sobre aquelles coses que formen part del seu dia a dia.
Per a les famílies, aquest canvi també representa una oportunitat per recuperar la serenitat. Les preocupacions derivades de les cures deixen pas a un temps compartit de més qualitat. Les visites ja no giren al voltant de les tasques assistencials, sinó que tornen a ser el que sempre haurien de ser: una estona per conversar, passejar pel jardí, compartir un cafè, recordar històries o simplement gaudir de la companyia de la persona estimada.
Per això és tan important dedicar temps a escollir el centre que millor s’adapti a cada persona. Més enllà dels serveis, cal buscar un lloc que transmeti calidesa, confiança i respecte, on les persones siguin ateses de manera individualitzada i se sentin com a casa.
A la nostra residència creiem que el benestar també es construeix a partir dels petits detalls. Comptem amb un ampli jardí, un espai on passejar, descansar a l’ombra, compartir converses o simplement gaudir de l’aire lliure. La nostra ubicació, al centre del poble, permet mantenir el vincle amb l’entorn i sentir-se part de la vida quotidiana de Ribes.
A més, fomentem una relació activa amb la comunitat. Participem en activitats conjuntes amb les entitats del municipi, promovem trobades intergeneracionals i obrim les portes perquè la residència sigui un espai viu, connectat amb el poble i amb les persones que en formen part. Perquè envellir no significa deixar de participar, sinó continuar formant part de la comunitat des d’una nova etapa vital.
Cada família té la seva història i cada persona té les seves necessitats. Per això, no hi ha una única manera de viure aquest moment. El que sí que sabem és que, quan la decisió es pren des de l’amor i pensant en el benestar de la persona estimada, es converteix en un acte de responsabilitat, generositat i cura.
No hi ha decisions fàcils quan hi ha estima pel mig. Però quan una persona gran rep les cures que necessita i continua sent tractada amb respecte, afecte i dignitat, tota la família pot afrontar aquesta etapa amb més serenitat.
Perquè estimar també és oferir tranquil·litat. I perquè, quan les cures estan en bones mans, les famílies poden tornar a fer allò que més importa: estimar, compartir i crear nous records junts.
